Som fills del poble, que té les xiques
com les palmeres de junt al mar.

Són molt airoses, molt reboniques,
i fan quan volen riure i plorar.

Es la millor terra del món,
perque el poeta li hu va dir,
i en el passeig del Malecó,
n'haurá qui li puga competir.

I desde el matxo del Castell,
mires i dius: qu'encant!
no es este ja el poble vell,
qu'es altre Alacant!

Visca Alacant! Visca Alacant!! Visca Alacant!!!